L’autogestió dels béns comuns és un exercici de sobirania democràtica que pretén superar el caràcter excessivament assistencial o paternalista d’alguns serveis públics. Es tracta d’apoderar els beneficiaris perquè es facin coresponsables de la complexitat que impliquen l’ús, la gestió i el manteniment dels comuns urbans. L’autogestió té una llarga tradició en la governança compartida de centres cívics, ateneus culturals o educatius i cooperatives productives, de consum o d’habitatge. Tot i així, és més insòlita en edificis d’habitatge públic. Estendre la cultura cooperativista de l’autogestió en aquest àmbit pot servir per fer més eficients i democràtiques qüestions tan espinoses com els criteris d’adjudicació d’habitatges, així com per conscienciar la població sobre la necessitat d’ampliar el parc d’habitatge públic per satisfer les necessitats de l’emergència residencial.

Un cop estigui acabat l’edifici d’habitatge dotacional per a joves de Caldes de Montbui, es vol mantenir viva la flama del seu esperit participatiu tot apostant per una autogestió proactiva, democràtica i transparent. La comunitat, sempre participada pels residents i per altres persones vinculats a la iniciativa, es pot fer càrrec d’establir criteris d’adjudicació d’habitatges, com ara el perfil dels beneficiaris, el sistema de priorització de demandants, els terminis de permanència i rotació o els preus dels lloguers. També pot definir el programa d’activitats dels espais compartits —com la sala polivalent o el jardí—, les seves normés d’ús i el conjunt de drets i obligacions dels seus usuaris. Amb el degut respecte als principis d’inclusió, transparència i rendiment de comptes, és la comunitat de joves de Caldes la que delimitar el seu grau d’intervenció sobre totes aquestes qüestions.