La llei catalana pel dret a l’habitatge (Llei 18/2007), anomena «dotacional» un tipus especial d’habitatge públic que es pot construir sobre sòls amb qualificació urbanística d’equipament comunitari i que té la funció específica de satisfer de manera urgent i transitòria les necessitats de determinats col·lectius en situació d’exclusió residencial. Es tracta de persones que requereixen acolliment o assistència, com ara la gent gran, les víctimes de violència de gènere, persones amb diversitat funcional, sense sostre o immigrades amb un baix poder adquisitiu i també els joves. A Catalunya, les dificultats d’emancipació del jovent tenen efectes molt contraproduents per al conjunt de la societat, com ara l’excessiu envelliment de la població en determinats barris o pobles, la baixa taxa de natalitat o, fins i tot, menors graus d’innovació i emprenedoria en comparació amb altres països europeus. En efecte, a Europa, la proporció mitjana d’habitatges assequibles dins el parc residencial total és d’un 15%, mentre que a aquí amb prou feines arriba a l’1,5%. Així doncs, és urgent que s’impulsin polítiques públiques capaces d’acostar Catalunya a la normalitat europea. I no només s’han de fer molts habitatges públics de forma ràpida i econòmica; també cal que siguin de qualitat, respectuosos amb el medi ambient i distribuïts de forma equilibrada dins del teixit urbà per tal d’evitar la formació de guetos socials. Tant com l’educació pública, la sanitat pública o el transport públic, l’habitatge públic és un instrument de redistribució d’oportunitats que garanteix la cohesió social d’un territori.
El nou edifici d’habitatge dotacional de Caldes de Montbui no només vol garantir el dret a l’habitatge de jovent montbuienc amb dificultats d’emancipació, sinó que també vol apoderar-lo en la presa de decisions i en l’obtenció de nous coneixements. Per això, el vol involucrar en un procés participatiu obert i democràtic que comptarà amb una primera fase de co-disseny arquitectònic, una segona fase d’autoconstrucció assistida i una tercera fase d’autogestió en l’adjudicació i el manteniment dels espais. Amb aquest objectiu, el projecte arquitectònic que defineix l’edifici és només un punt de partida que garanteix la seva solvència tècnica des del punt de vista estructural, constructiu i d’habitabilitat, però que està obert a la intervenció dels joves de Caldes, acabin o no sent-ne usuaris, per tal de concretar els acabats i els usos definitius dels espais. L’avantprojecte proposat inicialment preveu que l’edifici tingui un total de vuit apartaments repartits en tres nivells: dos d’ells en planta baixa, tres al primer pis i tres més a la segona planta. Cada apartament, amb una superfície d’uns 40m², disposa d’una sala oberta amb cuina i menjador, un dormitori doble, un vestidor per emmagatzemar roba i un bany adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. El projecte també preveu que a la planta baixa hi hagi un espai comunitari polivalent i obert al barri. L’espai, orientat a sud, s’obre a un jardí equipat amb un porxo i un pavelló.
