| El co-disseny —també anomenat disseny participatiu o col·laboratiu— és una pràctica creativa que involucra els futurs destinataris d’un producte en la seva conceptualització i desenvolupament, a fi i efecte d’optimitzar la seva usabilitat i de garantir que respon a necessitats reals. D’aquesta manera, pretén superar el determinisme imposat de dalt a baix per determinades aproximacions tecnocràtiques on els experts desestimen el coneixement dels usuaris finals perquè pressuposen conèixer millor que ells quines són les solucions que casen millor amb les seves necessitats. Segons indiquen alguns estudis, un entorn col·laboratiu ben estructurat pot ser més fèrtil i eficaç que la creació individual a l’hora d’aportar idees innovadores i resultats satisfactoris per a tothom. Aquesta aproximació, freqüent en els camps del software, la creació artística i cultural o, fins i tot, la transformació d’espais públics urbans, està encara poc explorada en la concepció d’edificis complexos que requereixen coneixements tècnics i jurídics especialitzats. Tot i així, l’arquitectura moderna, especialment en el camp de l’habitatge, ha incorregut massa sovint en abusos de determinisme paternalista que han desembocat en edificis disfuncionals, poc accessibles, desatents a les necessitats reals dels diversos tipus d’usuari o, fins i tot, inhòspits, hostils i injustos des la perspectiva de gènere o dels canvis generacionals. Explorar les possibilitats del co-disseny aplicat a edificis d’habitatge públic pot ser una forma de superar aquest determinisme arquitectònic, de conscienciar els futurs habitants sobre la complexitat de casar objectius contraposats i d’apoderar-los com a col·lectiu de persones que teixeixen veïnatge fins i tot abans d’esdevenir veïns de facto. L’edifici d’habitatge dotacional per a joves de Caldes de Montbui pretén ser pioner a Catalunya en l’exploració dels reptes i potencials del co-disseny arquitectònic. El projecte proposat pels promotors i professionals és només un punt de partida que garanteix la viabilitat tècnica, econòmica i normativa de l’edifici, però està obert a la participació dels joves montbuiencs per tal que enriqueixin i millorin el resultat final. El procés participatiu que definirà gran part del projecte no està destinat exclusivament als seus futurs habitants —que encara es desconeixen i que, per definició, seran usuaris rotatius—, sinó que vol involucrar una comunitat més àmplia. D’una banda, aquesta obertura participativa del procés evitarà el clientelisme individualista i garantirà que les decisions preses s’adeqüin a l’interès general, molt especialment pel que fa a les zones comunitàries com el jardí o l’espai polivalent. De l’altra, facilitarà l’arrelament de l’edifici en el seu context immediat i l’establiment de complicitats amb el teixit social de Caldes. Per últim, com més gent participi de l’experiència col·lectiva, més ric serà el coneixement acumulat a base d’encerts i errors i més fàcil serà replicar-lo, amb una filosofia de codi obert, a d’altres iniciatives similars. La dimensió divulgativa és el principal objectiu d’aquest lloc web, que anunciarà les trobades programades [Agenda], recollirà les experiències viscudes [Bitàcola] i promourà la reflexió i el debat a través de continguts relacionats [Idees]. En la fase de projecte, el procés participatiu de co-disseny preveu tres fases consecutives: · Una primera trobada de caire informatiu i consultiu per donar a conèixer l’avantprojecte, respondre els dubtes que pugui suscitar i recollir observacions per part dels participants. · Una segona trobada consistent en un taller sobre el projecte executiu —molt més detallat—, on es treballaran i es consensuaran aspectes relatius a la configuració espacial, els acabats d’habitatges i zones comunes o l’ús d’espais comunitaris. · Una tercera sessió de retorn i acceptació un cop introduïts tots els consensos en el projecte definitiu. |
Procés participatiu de co-disseny
Sense renunciar a la solvència tècnica i econòmica, el projecte arquitectònic s'obrirà al disseny participatiu per involucrar la comunitat de joves, adaptar-se a les seves necessitats i compartir el coneixement acumulat.
